3/4: Un tast del cinema classista
El 1912 es va enfonsar el vaixell «Titanic» i, a través del cinema, un dels fets que es fa recordar és la separació de drets i deures entre diverses capes socials. Al rodatge d’aquest mes de maig a Besalú, fet per encàrrec de HBO, només el caos organitzatiu, i la intervenció directa de persones de tota mena però amb integritat, ha interferit contra la separació dels drets i deures més bàsics a criteri de l’escala social que li corresponia a cadascú, de forma implícita.
En alguns departaments s’ha visualitzat que, en funció del color de la pell, tens «Walkie talkie» o no, o que a l’hora de carregar material toques unes coses o unes altres. Que algunes persones de parla anglesa et miren als ulls segons si sembles del mateix nivell.
Es van establir dos menjadors dins de Besalú: Un a l’església de Sant Julià i l’altre en un conegut restaurant de la plaça Llibertat. L’organització pretenia classificar els treballadors per menjador però el primer dia, pel fet de prioritzar el primer menjador, mentre no hi havia menjar al segon, part dels precaris es van colar al primer i van menjar molt bé, amb actors, l’equip, etc. Les queixes del personal més car han fet que el segon dia tot el personal anés al menjador que li correspon per estatus: Al primer menjador plat de ceràmica, 5 amanides per triar, carn de tota mena, opcions vegetarianes i veganes, diversitat de postres… Al segon menjador llegum de primer (en un got de cartró), puré de patata i llonza de porc de segon servits en una «carmanyola» de cartró (el mateix cartró que les caixes d’ous, que s’estova i barreja amb el puré) i una amanida de només fulla.
El tercer dia, divendres, i amb la participació directa de l’afiliació de CNT Girona, es va repartir la consigna d’entrar sí o sí al menjador principal. La invasió pacífica va tenir èxit a excepció de figurants (que no es podien treure la disfressa) i les companyes de color a qui van denegar l’entrada (a excepció de l’actriu principal).
L’únic conflicte el va tenir el responsable de «”seguretat”» que volia que els seus subordinats mengessin a l’exterior sota la pluja, i amb la vaixella de cartró a la mà.
Després de tota la setmana reclamar la signatura dels contractes laborals, i que l’empresa Fresco Costa del Sol ho rebutgés definitivament amb excuses com «és que els contractes estan a Madrid i és molt lluny», una altra de les ofenses que s’ha produït ha estat sentir pels canals de ràdio la coordinació per a reunir personal no tant precari i signar contractes.
Girona, a 26 de maig del 2019