Ja n’hi ja prou d’enganys. Ens hi juguem la vida i el Sistema Sanitari.

Font del manifest al web de la CAS

Només la derogació de les lleis privatitzadores i el blindatge de la sanitat pública evitaran el desmantellament que preparen.

Gairebé un any després de l’inici de la pandèmia i ja en la tercera onada, els pitjors auguris s’han confirmat. Mentre la majoria de la població condemna la gestió de la crisi i el sistema sanitari públic està en xoc, és innegable, com ja denunciàvem, que la pandèmia ha estat una oportunitat de negoci per als de sempre 1, alhora que ha permès donar un pas endavant en el procés de privatització de la sanitat.

El que podia haver estat una oportunitat per rescatar la sanitat pública s’ha tornat en negoci i espectacle. Amb tots els partits polítics d’acord 2, cadascú ha tornat a fer el seu paper. La dreta ha aprofitat per a degradar encara més els centres públics privatitzant qualsevol activitat sanitària; mentre, l’esquerra institucional ha mirat cap a una altra banda permetent que la dreta faci la feina bruta. Les enormes llistes d’espera i la manca de resposta del sistema públic han donat una nova empenta a centenars de milers de persones cap les assegurances privades 3.

Tot això passa, a més a més, quan s’enfonsen les condicions de vida de milions de persones: s’esperen noves retallades en les ja molt precàries pensions públiques i s’estén la tragèdia de l’atur massiu amb el seu seguici de desnonaments, amuntegament a les llars, talls de llum, aigua i gas per impagaments i desesperació quotidiana als barris obrers; precisament en els quals s’acarnissa la pandèmia pel Covid 19.

Al mateix temps, els governs de tots els colors estan aprofitant aquesta situació per imposar mesures repressives que d’altra manera tindrien una forta contestació social. Amb l’excusa del virus, han militaritzat els nostres carrers, i el control social de la població és un fet que s’ha incorporat a la nostra quotidiana normalitat amb escàs qüestionament. L’experiència d’altres països ens ha demostrat que, a major debilitat dels sistemes sanitaris, més necessitat han tingut d’aplicar-nos confinaments medievals. Curiosament hi ha disponibilitat econòmica per a tot aquest desplegament, però no per a proveir els centres sanitaris públics dels recursos necessaris (espais, personal, equips de protecció individual, etc…), per atendre adequadament aquesta pandèmia. Tot això mentre la misèria s’apodera de la vida de milions de persones. Volem mesures sanitàries i socials, no policials.

En aquest punt ens reafirmem: mentre el govern «més progressista de la història» mantingui les lleis privatitzadores, res del que fa diàriament la dreta és il·legal, i continuarà el desmantellament de la sanitat pública i el lucre privat. En efecte, absolutament res del massiu transvasament de diners públics al capital realitzat en diferents CCAA (construcció d’hospitals innecessaris, cessió a empreses privades del rastreig, les immunitzacions, tripijocs amb fàrmacs innecessaris 4 …), és il·legal ja que està sostingut per lleis d’àmbit estatal que ho permeten.

Mentrestant, «l’esquerra del capital» s’ha dedicat a les performance més variades, dirigint l’atenció de la població cap als executors del desastre, ocultant hàbilment als que mouen els fils del procés de destrucció de la sanitat. Seguir fent teatre de carrer contra la dreta per ocupar pàgines de diaris no és més que una maniobra de distracció. L’única manera de recuperar el sistema sanitari públic és obligar a tots els partits a blindar la sanitat contra l’ànim de lucre, i potenciar l’atenció primària i la salut pública. Tota la resta és pur espectacle per autocomplaença.

Ara anuncien 8.000 milions d’€uros dels fons de la UE, diuen que «per a reforçar els serveis públics», quan la previsió és que es destinin a la «col·laboració publico-privada». Aquest eufemisme, que ja coneixem bé, vol dir que, si no ho evitem, la sanitat pública seguirà agonitzant, mentre que les grans corporacions seran les principals beneficiàries del fons europeu de recuperació econòmica. Un immens basar està en marxa.

Portem gairebé 20 anys denunciant la privatització de la sanitat i als seus responsables, i «l’esquerra el capital» es nega a eliminar les causes. No podem seguir fent mala medicina. Cal actuar sobre les causes d’arrel i obrir un debat a tot l’Estat sobre el model sanitari que volem, que ha de començar per garantir l’assistència sanitària de qualitat a totes les persones, democratitzant el sistema i centrant-lo en els determinants socials, econòmics i ambientals de la malaltia.

El dissabte 27 de febrer ens veiem als carrers:

• Davant la privatització, sanitat pública.
• Per la derogació de las lleis estatals privatitzadoras (15/97 y artícle 90 LGS) i de la LOSC.
• Rescat del que s’ha privatitzat.
• No al tancament de centres sanitaris.
• Per un sistema sanitari gestionat democràticament centrat en la prevenció i la salut col·lectiva.