27-F: Concentracio a Girona contra la privatització de la Sanitat

El nucli de CNT a Girona subscriu la crida de la Coordinadora Antiprivatización de la Sanidad a mobilitzar-se dissabte 27 de febrer arreu del territori estatal. Fem una concentració a les 11 del matí a la plaça Independència.

L’Estat utilitza el sistema públic de salut com un servei que proveeix el poder, i amb això s’atorga el dret a decidir com funciona, a retallar-lo, i fins i tot a fer de client d’entitats lucratives que només ho veuen com a negoci.

El sector polític només fa cridòria per acontentar l’electorat, mentre que viu de la pau social, de la nòmina dels seus escons, i del futur retorn de favors personals.

Carteles Girona

Es recomana seguir les indicacions de seguretat per la convocatòria. La CAS ha elaborat una guia sanitària al respecte.

Allò que t’oculten de la privatització de la sanitat, que no t’enganyin

Font del comunicat al web de la CAS

Contra la privatització, la millor vacuna: derogació de la llei 15/97, de l’article 90 de la llei general de sanitat y de la LOSC catalana.

«Durant dècades, els governs pràcticament han infrafinançat, dotat de personal insuficient i han privatitzat els sistemes de salut a tot el món. I aquestes tendències han agreujat l’impacte de la pandèmia»1.

A tot l’estat estem assistint a una sèrie de mobilitzacions i performances dirigides exclusivament contra els partits de dretes que estan privatitzant la sanitat, però t’estan ocultant allò principal.

Per què ocorre això? Per què poden privatitzar la sanitat?

La privatització és legal sobre la base de dues lleis d’àmbit estatal: els articles 67 i 90 de la Llei General de Sanitat, que permeten derivar als pacients a la privada mitjançant concerts i convenis singulars; i la Llei 15/97, que permet que un centre públic passi a ser gestionat per empreses privades per dècades.

A Catalunya, la Llei d’Ordenació Sanitària del 1990 va permetre la gestió indirecta dels centres sanitaris i la reforma del 1995 l’entrada de l’afany de lucre als organismes gestors.

Qui va aprovar i/o manté aquestes lleis?

Tots els partits polítics de l’arc parlamentari van aprovar, o defensen mantenir aquestes lleis.

Quines garanties hi ha que si canvien els governs no privatitzaran?

Cap. Quan les «esquerres» estan en l’oposició prometen derogar-les, però quan arriben al poder, obliden les seves promeses:

  • En 2009 presentem 500.000 signatures en el Congrés demanant que derogués la llei 15/97, quan el PSOE tenia majoria per a derogar-la, i ni tan sols va tenir la decència de rebre’ns.
  • Però en el 2012, ja en l’oposició, el PSOE va presentar una proposició no de llei per a derogar la 15/97 -el PP tenia majoria absoluta i era impossible que tirés endavant.
  • Unidas Podemos defensava derogar-la la 15/97 fins a 2015, quan estava en l’oposició. Fins i tot Irene Montero va participar amb nosotrxs en les mobilitzacions en aquella època per la derogació. Avui guarda silenci.

És posible blindar la sanitat d’una sola CA?

No. Totes les lleis d’Ordenació Sanitària Autonòmiques son subsidiàries de les lleis estatals (Llei General de Sanitat i Llei 15/97), i han introduït la gestió privada als seus terriotris. Només la derogació de les lleis estatals permetrà blindar completament la sanitat.

Per què estem en contra de la sanitat privada?

Els hospitals privats tenen major mortalitat. L’evidència científica demostra que la mortalitat s’incrementa en ser atès en un hospital amb ànim de lucre: un 9,5% en nounats, un 2% en adultos2, i un 8% en crónicos3. Això és així perquè els hospitals privats empren menys personal, retallen despeses d’hospitalització i redueixen les estades dels pacients… per a repartir beneficis entre els seus accionistes (els inversors esperen un 10%-15% de retorn de la seva inversió).

Què es pot fer?

Explicar que la privatización es legal, y que detrás de ella se esconde el trasvase de miles de millones de euros todos los años a empresas privadas, lo que ha desmantelado el sistema público.

Explicar que la privatització és legal, i que darrere d’ella s’amaga el transvasament de milers de milions d’euros tots els anys a empreses privades, la qual cosa ha portat al col·lapse al sistema públic. L’única possibilitat és la mobilització al carrer contra tots els partits polítics que defensin la gestió i el lucre privats de la sanitat.

Quines alternatives hi ha?

Fins i tot amb els diners que actualment es dedica a sanitat, és possible un sistema sanitari públic que atengui a tota la població, independentment de la seva situació administrativa, amb gestió democràtica, que actuï contra els determinants socials i econòmics de la malaltia, i no solament centrada en el curatiu i el hospitalo-centrisme.

Això implica:

  • Reforçar el sistema sanitari amb més plantilles, utilitzar tots els recursos existents, ampliant la jornada ordinària dels hospitals a les tardes.
  • Potenciar l’atenció primària i la salut pública.
  • Prohibir l’ànim de lucre en el sistema sanitari, derogant les lleis privatitzadores.
  • Acabar amb les xarxes sanitàries paral·leles que es nodreixen dels diners públics.

Viñeta de Azagra

Ja n’hi ja prou d’enganys. Ens hi juguem la vida i el Sistema Sanitari.

Font del manifest al web de la CAS

Només la derogació de les lleis privatitzadores i el blindatge de la sanitat pública evitaran el desmantellament que preparen.

Gairebé un any després de l’inici de la pandèmia i ja en la tercera onada, els pitjors auguris s’han confirmat. Mentre la majoria de la població condemna la gestió de la crisi i el sistema sanitari públic està en xoc, és innegable, com ja denunciàvem, que la pandèmia ha estat una oportunitat de negoci per als de sempre 1, alhora que ha permès donar un pas endavant en el procés de privatització de la sanitat.

El que podia haver estat una oportunitat per rescatar la sanitat pública s’ha tornat en negoci i espectacle. Amb tots els partits polítics d’acord 2, cadascú ha tornat a fer el seu paper. La dreta ha aprofitat per a degradar encara més els centres públics privatitzant qualsevol activitat sanitària; mentre, l’esquerra institucional ha mirat cap a una altra banda permetent que la dreta faci la feina bruta. Les enormes llistes d’espera i la manca de resposta del sistema públic han donat una nova empenta a centenars de milers de persones cap les assegurances privades 3.

Tot això passa, a més a més, quan s’enfonsen les condicions de vida de milions de persones: s’esperen noves retallades en les ja molt precàries pensions públiques i s’estén la tragèdia de l’atur massiu amb el seu seguici de desnonaments, amuntegament a les llars, talls de llum, aigua i gas per impagaments i desesperació quotidiana als barris obrers; precisament en els quals s’acarnissa la pandèmia pel Covid 19.

Al mateix temps, els governs de tots els colors estan aprofitant aquesta situació per imposar mesures repressives que d’altra manera tindrien una forta contestació social. Amb l’excusa del virus, han militaritzat els nostres carrers, i el control social de la població és un fet que s’ha incorporat a la nostra quotidiana normalitat amb escàs qüestionament. L’experiència d’altres països ens ha demostrat que, a major debilitat dels sistemes sanitaris, més necessitat han tingut d’aplicar-nos confinaments medievals. Curiosament hi ha disponibilitat econòmica per a tot aquest desplegament, però no per a proveir els centres sanitaris públics dels recursos necessaris (espais, personal, equips de protecció individual, etc…), per atendre adequadament aquesta pandèmia. Tot això mentre la misèria s’apodera de la vida de milions de persones. Volem mesures sanitàries i socials, no policials.

Cartel CAS

En aquest punt ens reafirmem: mentre el govern «més progressista de la història» mantingui les lleis privatitzadores, res del que fa diàriament la dreta és il·legal, i continuarà el desmantellament de la sanitat pública i el lucre privat. En efecte, absolutament res del massiu transvasament de diners públics al capital realitzat en diferents CCAA (construcció d’hospitals innecessaris, cessió a empreses privades del rastreig, les immunitzacions, tripijocs amb fàrmacs innecessaris 4 …), és il·legal ja que està sostingut per lleis d’àmbit estatal que ho permeten.

Mentrestant, «l’esquerra del capital» s’ha dedicat a les performance més variades, dirigint l’atenció de la població cap als executors del desastre, ocultant hàbilment als que mouen els fils del procés de destrucció de la sanitat. Seguir fent teatre de carrer contra la dreta per ocupar pàgines de diaris no és més que una maniobra de distracció. L’única manera de recuperar el sistema sanitari públic és obligar a tots els partits a blindar la sanitat contra l’ànim de lucre, i potenciar l’atenció primària i la salut pública. Tota la resta és pur espectacle per autocomplaença.

Ara anuncien 8.000 milions d’€uros dels fons de la UE, diuen que «per a reforçar els serveis públics», quan la previsió és que es destinin a la «col·laboració publico-privada». Aquest eufemisme, que ja coneixem bé, vol dir que, si no ho evitem, la sanitat pública seguirà agonitzant, mentre que les grans corporacions seran les principals beneficiàries del fons europeu de recuperació econòmica. Un immens basar està en marxa.

Portem gairebé 20 anys denunciant la privatització de la sanitat i als seus responsables, i «l’esquerra el capital» es nega a eliminar les causes. No podem seguir fent mala medicina. Cal actuar sobre les causes d’arrel i obrir un debat a tot l’Estat sobre el model sanitari que volem, que ha de començar per garantir l’assistència sanitària de qualitat a totes les persones, democratitzant el sistema i centrant-lo en els determinants socials, econòmics i ambientals de la malaltia.

El dissabte 27 de febrer ens veiem als carrers:

  • Davant la privatització, sanitat pública.
  • Per la derogació de las lleis estatals privatitzadoras (15/97 y artícle 90 LGS) i de la LOSC.
  • Rescat del que s’ha privatitzat.
  • No al tancament de centres sanitaris.
  • Per un sistema sanitari gestionat democràticament centrat en la prevenció i la salut col·lectiva.

Cartel CNT

Xerrada i assessorament sindical i jurídic per la nova crisi

Enguany a Girona no hem aturat l’activitat sindical en cap moment, i ara ens estem bolcant en l’activitat al carrer.

Aquest divendres 19 de juny fem un acte públic on parlarem de la situació laboral que es desencadena amb la nova crisi econòmica, i comptarem amb la militància i vàries advocades i advocats per a fer assessorament allà mateix a tothom que acudeixi.

Serà benvinguda tota treballadora o treballador de qualsevol origen i que vulgui participar. Annexem cartell.

Cartell xerrada1 COVID 19J

Davant l’ambient polític i mediàtic a Catalunya

Amb la confrontació física desencadenada des del 14 d’octubre als carrers d’algunes ciutats de Catalunya, alguns actors del règim han volgut deslligar aquests successos respecte al moviment nacionalista que transcorre en conflicte obert des de l’1 d’octubre de 2017, i els han volgut atribuir a corrents anticapitalistes o anarquistes.

A CNT se celebren congressos, als quals es debaten i consoliden els Principis, Tàctiques i Finalitats en comú de la confederació. Això que diem està en coherència amb el congrés de CNT i del Moviment Llibertari, i les declaracions públiques que ho contradiguin no ens representen com a CNT de Girona.

Nosaltres no fem crides a la confrontació amb les autoritats que estiguin deslligades d’aquests principis, tàctiques i finalitats.

Ens oposem al sistema carcerari i, a l’hora de defensa els i les preses, no caiem en defensar carcellers ni policies amb problemes legals. Per a defensar càrrecs repressius o banquers ja són eficaços els polítics, tot i que creiem que no hi hauria d’haver gent a la presó ni centres d’internament.

Entre els cossos armats mai no reconeixem distincions de policies bons ni policies dolents. Blaus, verds o marrons, són tots uns… mala gent.

Estem en contra de les pàtries, no creiem en un deure amb el país perquè no li devem res, i la nostra identitat és la de les explotades i els pàries de la Terra.

Promovem la consciència de classe (obrera) i mai no ho fem amb la consciència nacional. Quan ens desmarquem i ens enfrontem a la Patronal, és quan plantem cara a l’explotació i al Capital.

Estem en contra de les fronteres actuals i en contra de noves fronteres. Contra la dominació del Tercer Món, contra la divisió dels explotats i per la vida de les migrants.

Estem a favor de les consultes populars, de les quals ja és capaç la societat sense els partits polítics ni els governs. Per això no ens agraden les lleis restrictives que refrenen només per tal d’aprovar allò que interessa a la classe política (com la OTAN, la Unió Europea o noves fronteres)

Desautoritzem l’ús de CNT per part dels polítics per als seus propòsits electorals, i és vergonyós l’ús de l’anarquisme en la seva falsa pugna per a diferenciar el bé del mal.

Votar per a un govern és votar la renúncia a la pròpia capacitat de decisió. Per això no seguim el joc de professionals ni aspirants de viure de la política. En canvi promovem el funcionament horitzontal i assembleari a totes les bases de la societat.

Viñeta cómica

A Girona, a 8 de novembre de 2019

Conforama s’estrena a Salt amb antecedents de repressió sindical

Conforama, una cadena de botigues de mobles i decoració que acaba de realitzar una agressiva campanya de publicitat a Girona, té un passat fosc, i que ara és el centre d’atenció de la Confederació Nacional del Treball. En el mes de maig, el delegat de CNT a la subcontracta RICOH ha estat acomiadat per estar defensant els seus drets legítims i legals, al centre de treball de L’Hospitalet de Llobregat. L’organització sindical es concentra a les botigues de la principal responsable, i també fa campanya per internet.

El mes de març passat es va constituir la Secció Sindical de CNT a RICOH, empresa subcontractada per Conforma, que gestiona el servei d’atenció telefònica de l’empresa. Al centre de treball on es presta aquest servei s’aplica un conveni col·lectiu que no es correspon amb l’activitat, i la precarietat laboral és absoluta: salaris molt inferiors, incompliment de pauses per treballar amb ordinadors, etc. El delegat de la secció sindical, que va denunciar aquesta situació, ha estat acomiadat el passat 17 de maig com a resposta a la seva activitat sindical.

CONFORAMA, per a estalviar-se despeses subcontracta el seu servei telefònic (RICOH) i de transport (ABCUSTOM), amb la consegüent minva en la qualitat en el treball i del servei. Molts clients coneixeran les seves males pràctiques empresarials: incompliment dels terminis d’entrega; productes que arriben en mal estat; constants incidències amb el transport; un servei d’atenció deficient…

RICOH és una empresa que sembra la precarietat laboral per adaptar-se al seu client, incloent l’aversió a les organitzacions sindicals com CNT.

MANPOWER: Com totes les ETT, mercadeja amb treballadors/es, oferint-los a les més diverses empreses, totes igual d’explotadores, per a aprofitar-se també del nostre treball.

El centre de trucades on es vulneren els drets fonamentals dels treballadors/es, en aquest cas la llibertat sindical, és a L’Hospitalet de Llobregat. El Sindicat d’Oficis Varis de Barcelona, CNT, ha impulsat la campanya a través de la xarxa de sindicats i nuclis de CNT contra l’esmentat acomiadament i per l’organització de la plantilla per a la seva defensa. La CNT a Girona secunda solidàriament la campanya amb un piquet informatiu a la nova botiga de Salt, també aquest dijous 11 de juliol, dia de la inauguració.

CNT té proves suficients per a demostrar judicialment que es traca d’una vulneració dels drets fonamentals, en aquest cas el de la llibertat sindical.

El piquet de CNT Girona es presenta fora i dins de la botiga repartint informació directament entre els/les clients i els traballadors/es, parlant amb la gent, explicant la situació.

4/4: A Besalú, d’ajuntament en funcions a estar sense funcions

Que la democràcia representativa no ens representa és un fet conegut, però el poble de Besalú a més a més ha estat parcialment privatitzat del 22 al 24 de maig del 2019: L’activitat econòmica del centre i part dels immobles depenia del rodatge televisiu fet per encàrrec de HBO, el pas de persones també, la policia ha estat restringint el trànsit perifèric segons les indicacions de l’empresa operativa, l’oficina de l’ajuntament ha anat donant permisos per a tot, l’Església a disposició, a establiments que no volien pactar se’ls ha deixat sense clients, i fins i tot treballadors del poble havien de demanar permís al departament de «Localizaciones» per anar a la feina.

La fricció màxima ha arribat amb els turistes, pels quals s’ha restringit els drets d’imatge fins i tot sobre el pont medieval de Besalú. L’organització del rodatge, confiant que està tant per sobre de les persones com per sobre de la llei, ha estat donant instruccions al personal per abordar turistes i veïns, prohibint-los fer fotografies i exigint-los que demostrin in situ que les esborren del seu telèfon.

El fet que a treballadors i treballadores no se’ls donés cap formació prèvia en atenció al públic ni mediació (ni de cap altra mena), ha portat a tenses discussions entre el personal eventual i multitud de persones que s’han acostat al casc antic, al mirador i tant al pont antic com al pont nou de la carretera.

Alumnes d’anglès i de música han hagut d’acudir en comptagotes a les seves classes, i pares i mares han tingut molt dosificades les visites per a portar i recollir la mainada. A cada persona se li ha auditat l’entrada i sortida del seu domicili, igual que el control per a poder acudir a l’ajuntament o a l’oficina de Correos. Tot el mes de maig, el comerç cèntric ha viscut progressivament més escanyat, fins al bloqueig total del rodatge.

El tercer dia, tot i la pluja, el rodatge ha pogut finalitzar. De no ser així, la continuïtat de l’empresa a Besalú s’hagués complicat severament, perquè la paciència de veïns i veïnes ha arribat a tal límit que divendres mateix han començat a desautoritzar i desobeir les indicacions de pas.

La infraestructura pública ha estat intervinguda fins al punt que l’organització ha tingut tapat el clavegueram dels carrers fins a divendres a migdia, en què s’ha evidenciat el perill que el moviment d’aigües envaís locals de la part baixa de les places, incloent l’església de Sant Julià.

Girona, a 27 de maig del 2019

3/4: Un tast del cinema classista

El 1912 es va enfonsar el vaixell «Titanic» i, a través del cinema, un dels fets que es fa recordar és la separació de drets i deures entre diverses capes socials. Al rodatge d’aquest mes de maig a Besalú, fet per encàrrec de HBO, només el caos organitzatiu, i la intervenció directa de persones de tota mena però amb integritat, ha interferit contra la separació dels drets i deures més bàsics a criteri de l’escala social que li corresponia a cadascú, de forma implícita.

En alguns departaments s’ha visualitzat que, en funció del color de la pell, tens «Walkie talkie» o no, o que a l’hora de carregar material toques unes coses o unes altres. Que algunes persones de parla anglesa et miren als ulls segons si sembles del mateix nivell.

Es van establir dos menjadors dins de Besalú: Un a l’església de Sant Julià i l’altre en un conegut restaurant de la plaça Llibertat. L’organització pretenia classificar els treballadors per menjador però el primer dia, pel fet de prioritzar el primer menjador, mentre no hi havia menjar al segon, part dels precaris es van colar al primer i van menjar molt bé, amb actors, l’equip, etc. Les queixes del personal més car han fet que el segon dia tot el personal anés al menjador que li correspon per estatus: Al primer menjador plat de ceràmica, 5 amanides per triar, carn de tota mena, opcions vegetarianes i veganes, diversitat de postres… Al segon menjador llegum de primer (en un got de cartró), puré de patata i llonza de porc de segon servits en una «carmanyola» de cartró (el mateix cartró que les caixes d’ous, que s’estova i barreja amb el puré) i una amanida de només fulla.

El tercer dia, divendres, i amb la participació directa de l’afiliació de CNT Girona, es va repartir la consigna d’entrar sí o sí al menjador principal. La invasió pacífica va tenir èxit a excepció de figurants (que no es podien treure la disfressa) i les companyes de color a qui van denegar l’entrada (a excepció de l’actriu principal).

L’únic conflicte el va tenir el responsable de «”seguretat”» que volia que els seus subordinats mengessin a l’exterior sota la pluja, i amb la vaixella de cartró a la mà.

Després de tota la setmana reclamar la signatura dels contractes laborals, i que l’empresa Fresco Costa del Sol ho rebutgés definitivament amb excuses com «és que els contractes estan a Madrid i és molt lluny», una altra de les ofenses que s’ha produït ha estat sentir pels canals de ràdio la coordinació per a reunir personal no tant precari i signar contractes.

Girona, a 26 de maig del 2019

2/4: El rodatge melé sense control ni autocontrol

Home Box Office, Inc. és l’empresa a mitges entre les nord-americanes Warner Media i AT&T. Un del seus països preferits per a rodar cinema i televisió és Espanya, i no és per les platges sinó pel baix cost de qualsevol producció. Des de primers de maig que s’ha estat preparant el rodatge d’aquesta setmana a Besalú i, l’empresa encarregada de l’afer, Fresco Costa del Sol, oferia tractes amb tant poca seguretat, que molts establiments no estaven disposats a tancar per 1.500 euros, i va ser impossible aconseguir el personal barat necessari per a operar correctament ni amablement amb el poble.

Bona part de veïns ni empreses locals no sabien el què anava a passar. Menys encara els treballadors sense contracte ni entrevista ni responsables coneguts.

Des de Málaga han vingut treballadors de gran qualitat humana, però superats per la quantitat de departaments i centenars de persones que se superposen en un rodatge, a tota hora insuficients, i de difícil cens. Els carrers de Besalú convertits alhora en estudi de televisió, passadissos i xarxa de telecomunicacions. Desenes de locals del poble convertits com un llampec en magatzems, vestuaris, oficines, esglésies com a menjadors… Les parets de pedra no han estat més que un decorat, ara amb cartells italians.

Pels canals de «Walkie talkie» se sentia parlar d’una sola persona de neteja, potser en realitat n’hi hagués més, però entre uns i altres a molta gent li ha tocat fer batudes per a recollir ampolles, burilles i canviar escombraries, amb indicació de reaprofitar la mateixa bossa. A l’altre extrem de «l’estalvi», figurants de la «SS» han rentat moquetes amb ampolles de 33cl d’aigua Viladrau, i així poder guardar allò que cobria terres de les oficines improvisades. Poesia macabra per a un retrat del nazisme de la seva època, que no hem pogut fotografiar per raons de Copyright, que afecta també quan no s’està rodant.

L’estalvi de recursos econòmics ha portat a una manca de recursos humans, i a un perill per a les persones. Força treballadors van estar sota el Sol tot el dia de dimecres i dijous, i la gran majoria sense comptar amb paraigües ni crema de protecció; ningú amb formació en prevenció de riscos laborals. Divendres a mitja tarda, l’afiliació del nostre mateix sindicat mentre hi treballava, va detectar que un company portava part del dia recolzat en un camió i mirant a l’infinit, i part del dia deambulant seguint els altres. Després de conversar-hi es va evidenciar que seguia sota els efectes de la insolació dels dies anteriors i se’l va derivar al personal sanitari, que no ho sabia. En 24 hores ningú no havia lligat caps.

Un altre dels grans riscos va entrar en escena quan es va escoltar per tots els canals el tall de la última gravació, moment en què TOT l’operatiu es va mobilitzar per a recollir. Els precaris controls d’accés es van acabar de desbordar, i veïns i criatures entusiastes van tenir pas lliure entre decorats, grues, pales mecàniques, vehicles militars, operaris amb estructures metàl·liques a coll… tot movent-se en totes direccions.

Una melé per a fugir de Besalú.

Girona, a 25 de maig del 2019

1 2