Categoria: General

Font del comunicat en el web del SOV de CNT-AIT Marina Alta

COMUNICAT EN SOLIDARITAT AMB EL POBLE  PALESTÍ I EN CONTRA DEL GENOCIDI QUE PATEIX.

Davant del genocidi que està perpetrant contra el Poble Palestí l’entitat sionista coneguda com “Estat d’Israel”, el Sindicat Llibertari de Treballadors de la Comarca de la Marina Alta, adherit a la CNT-AIT, no pot ni deu callar.

El primer que cal dir ben alt i clar és que ací res ha començat el 7 d’octubre de 2023. El genocidi palestí va començar fa molts anys amb l’ocupació en 1917 per les tropes de l’Imperi Britànic, del territori que coneguem amb el nom de Palestina, el qual no va tardar gens en oferir al sionisme internacional per a que colons europeus pogueren establir-se a Palestina sota la protecció de les tropes britàniques. La idea era, i és, expulsar a tota la població originària i substituir-la per colons suposadament de religió jueva provinents de països europeus i americans. Una punta de llança colonial en una zona de gran valor estratègic per al colonialisme imperialista. La segona passa fou la creació pels colons europeus d’una entitat estatal sobre Palestina l’any 1948 anomenada “Israel”. Amb el seu estat a la mà i el recolzament militar d’Occident, s’expulsà a 750.000 palestins i palestines de les seues cases, s’enderrocaren els seus pobles i les seues terres passaren a ser propietat dels colons. Mai ha pogut tornar cap refugiat ni descendent seu a viure en la Palestina ocupada. Açò es coneix com la Nakba, el Desastre en àrab. És el punt de naixement de la moderna Resistència Palestina contra el colonialisme que els expulsava de les seues cases i els negava el dret a existir. No va acabar amb això el procés genocida iniciat en 1948. El 1967 l’entitat sionista ocupa militarment el que quedava de la Palestina històrica, inclosa Jerusalem. Centenars de milers de palestins tornen a agafar el cami de l’exili per a no poder tornar mai, i les seues cases i possessions són robades davant dels ulls del món pels ocupants sionistes.

La política de l’ocupació no és un secret. Espulsar als habitant originaris de Palestina i apropiar-se de cases, terres, recursos…fins i tot la música o la gastronomia palestina són expropiades pels colons estrangers. Com a la Sud Àfrica i a la Rodèsia de l’apartheid, però amb una violència mai vista en els temps moderns. Els colons sionistes consideren als palestins i palestines animals humans i així ho declaren els seus governants i la immensa majoria de la població colonitzadora.

És per això que el SLTCMA/CNT-AIT Marina Alta declara que:

Afirmem que Palestina és un territori ocupat en 1917 per l’exèrcit de l’Imperi Britànic.

Afirmem que des de que el primer soldat britànic va entrar a Palestina el govern britànic va prometre als jueus dels països europeus que podrien ocupar les terres de Palestina sense tindre en compte que ja estava habitada.

Afirmem que l’establiment de poblacions jueves estrangeres provinents d’Europa es va fer sota la protecció de l’exèrcit britànic d’ocupació i en contra de la voluntat dels àrabs palestins.

Afirmem que la creació d’una entitat colonial sobre Palestina i els seus habitants en 1948 es va fer sense cap consulta a la població nadiua i amb la força de les armes.

Afirmem que la creació d’Israel sobre territori àrab palestí és un acte de força inacceptable i basat en actes de terrorisme massiu amb milers d’assassinats i destrucció de pobles i viles amb el desplaçament forçat dels seus habitants.

Afirmem que la Resistència Palestina és totalment legítima d’acord al dret internacional i a la llei natural del dret a l’autodefensa que empara als pobles colononitzats.

Afirmem que condemnem totes les accions terroristes efectuades per l’entitat colonial sionista des de la seua implantació a Palestina.

Afirmem que la Resistència Palestina té tot el dret a defensar el Poble Palestí del terrorisme i l’ocupació sionista.

Afirmem que mai posarem en el mateix nivell a les víctimes i als seus botxins, cosa que de forma interessada és fa a Occident massa voltes.

Afirmem que la Resistència Palestina està formada per variades i molt diferents organitzacions amb un únic fi, que és l’alliberament de l’ocupació colonial sionista i la fi dels seus innúmerables crims contra la població palestina.

Afirmem que Jerusalem és la capital cultural, moral i espiritual del Poble Palestí i no reconeixem la seua judaïtzació forçosa amb actes terroristes sense fi.

Afirmem que l’existència d’Israel com estat colonial és totalment il•legítima i que si vol existir com a societat sobre Palestina ha de negociar-ho amb el Poble Palestí.

Afirmem que bombardejar hospitals, caravanes de civils, barris residencials, camps de refugiats. Que executar presoners, que segrestar milers de palestins i mantindre’ls en condicions inhumanes. Que destruir infraestructures civils com carreteres, conduccions d’aigua, escoles…són crims intolerables que mai deixarem de condemmar com humans i com anarcosindicalistes.

Afirmem, com no pot ser d’altra manera, que no lluitem per un estat palestí. Lluitem per l’alliberament de Palestina del domini colonial sionista, per la fi del genocidi que pateixen els palestins i palestines, per la destrucció de l’estat d’Israel i de tots els estats i per assenyalar de forma clara i rotunda als criminals que estan perpetrant davant de tot el món un Holocaust com no pensàvem mai que tornaríem a vore.

Afirmem que el Poble Palestí no està sol. Ara més que mai tota la Humanitat s’ha posat al seu costat i recolza la seua justa causa. Només governs i oligarquies econòmiques estan amb els genocides. Fins i tot milions de persones jueves antisionistes s’han posicionat contra la barbàrie israeliana.

I finalment declarem i afirmem amb la màxima rotunditat que recolzarem les accions legítimes de la Resistència Palestina contra el brutal colonialisme de l’ocupació israeliana i fins l’alliberament de Palestina del règim colonial, racista i genocida “d’Israel”, incloent el retorn dels milions de refugiats escampats pel món i la deguda indemnització a la que tenen dret.

Palestina serà lliure des del riu fins la mar!!!

SINDICAT LLIBERTARI DE TREBALLADORS DE LA COMARCA DE LA MARINA ALTA

CONFEDERACIÓ NACIONAL DEL TREBALL

ASSOCIACIÓ INTERNACIONAL DELS TREBALLADORS

SLTCMA/CNT-AIT MARINA ALTA

Molt bones!

Aquest proper dissabte 18 de novembre ens trobem al Centre Social Okupat Alliberat Kan Kolmo! Serà un event obert, per tant podeu venir totis lis que volgueu!

Les especificacions estan al cartell que us deixem a continuació:

Treballadores i treballadors són sotmeses a decisions laborals i governamentals, suposadament en representació seva, sigui de la classe treballadora o es digui com a consumidores o ciutadanes.

La «democràcia» representativa, a cada estament de la piràmide, redueix la influència de les persones de la base cap a les decisions que prenen els estaments del poder. Per això nosaltres ens basem i reivindiquem la democràcia directa, i ens oposem al model d’eleccions sindicals i eleccions polítiques. Preferim que persones i col·lectius prenguin decisions de forma directa i assembleària, que és el contrari a votar algú com a representant dins els òrgans del poder.

Els òrgans que funcionen com a cos parlamentari (sigui el ple d’un ajuntament, parlament autonòmic, estatal o supranacional, o del Comitè d’Empresa) són presidits per algú que exerceix la representació unitària, i concentra la capacitat de decisió en nom dels presents i els absents. És fort davant els seus representats i fàcil de gestionar pel poder real del Capitalisme.

Així doncs, a l’àmbit laboral nosaltres utilitzem les seccions sindicals i rebutgem les eleccions sindicals, i a l’àmbit social apostem també per la democràcia directa, on la gent faci propostes i prengui decisions a la seva assemblea, i no delegui en una piràmide de poder, conveniències, informació privilegiada i hipocresia en el llenguatge.

No fem cap reivindicació «unitària» de la societat ni de la classe obrera, perquè ens representem a nosaltres mateixes i prou.

El nucli de CNT a Girona subscriu la crida de la Coordinadora Antiprivatización de la Sanidad a mobilitzar-se dissabte 27 de febrer arreu del territori estatal. Fem una concentració a les 11 del matí a la plaça Independència.

L’Estat utilitza el sistema públic de salut com un servei que proveeix el poder, i amb això s’atorga el dret a decidir com funciona, a retallar-lo, i fins i tot a fer de client d’entitats lucratives que només ho veuen com a negoci.

El sector polític només fa cridòria per acontentar l’electorat, mentre que viu de la pau social, de la nòmina dels seus escons, i del futur retorn de favors personals.

Es recomana seguir les indicacions de seguretat per la convocatòria. La CAS ha elaborat una guia sanitària al respecte.

Font del comunicat al web de la CAS

Contra la privatització, la millor vacuna: derogació de la llei 15/97, de l’article 90 de la llei general de sanitat y de la LOSC catalana.

«Durant dècades, els governs pràcticament han infrafinançat, dotat de personal insuficient i han privatitzat els sistemes de salut a tot el món. I aquestes tendències han agreujat l’impacte de la pandèmia»1.

A tot l’estat estem assistint a una sèrie de mobilitzacions i performances dirigides exclusivament contra els partits de dretes que estan privatitzant la sanitat, però t’estan ocultant allò principal.

Per què ocorre això? Per què poden privatitzar la sanitat?

La privatització és legal sobre la base de dues lleis d’àmbit estatal: els articles 67 i 90 de la Llei General de Sanitat, que permeten derivar als pacients a la privada mitjançant concerts i convenis singulars; i la Llei 15/97, que permet que un centre públic passi a ser gestionat per empreses privades per dècades.

A Catalunya, la Llei d’Ordenació Sanitària del 1990 va permetre la gestió indirecta dels centres sanitaris i la reforma del 1995 l’entrada de l’afany de lucre als organismes gestors.

Qui va aprovar i/o manté aquestes lleis?

Tots els partits polítics de l’arc parlamentari van aprovar, o defensen mantenir aquestes lleis.

Quines garanties hi ha que si canvien els governs no privatitzaran?

Cap. Quan les «esquerres» estan en l’oposició prometen derogar-les, però quan arriben al poder, obliden les seves promeses:

• En 2009 presentem 500.000 signatures en el Congrés demanant que derogués la llei 15/97, quan el PSOE tenia majoria per a derogar-la, i ni tan sols va tenir la decència de rebre’ns.
• Però en el 2012, ja en l’oposició, el PSOE va presentar una proposició no de llei per a derogar la 15/97 -el PP tenia majoria absoluta i era impossible que tirés endavant.
• Unidas Podemos defensava derogar-la la 15/97 fins a 2015, quan estava en l’oposició. Fins i tot Irene Montero va participar amb nosotrxs en les mobilitzacions en aquella època per la derogació. Avui guarda silenci.

És posible blindar la sanitat d’una sola CA?

No. Totes les lleis d’Ordenació Sanitària Autonòmiques son subsidiàries de les lleis estatals (Llei General de Sanitat i Llei 15/97), i han introduït la gestió privada als seus terriotris. Només la derogació de les lleis estatals permetrà blindar completament la sanitat.

Per què estem en contra de la sanitat privada?

Els hospitals privats tenen major mortalitat. L’evidència científica demostra que la mortalitat s’incrementa en ser atès en un hospital amb ànim de lucre: un 9,5% en nounats, un 2% en adultos2, i un 8% en crónicos3. Això és així perquè els hospitals privats empren menys personal, retallen despeses d’hospitalització i redueixen les estades dels pacients… per a repartir beneficis entre els seus accionistes (els inversors esperen un 10%-15% de retorn de la seva inversió).

Què es pot fer?

Explicar que la privatización es legal, y que detrás de ella se esconde el trasvase de miles de millones de euros todos los años a empresas privadas, lo que ha desmantelado el sistema público.

Explicar que la privatització és legal, i que darrere d’ella s’amaga el transvasament de milers de milions d’euros tots els anys a empreses privades, la qual cosa ha portat al col·lapse al sistema públic. L’única possibilitat és la mobilització al carrer contra tots els partits polítics que defensin la gestió i el lucre privats de la sanitat.

Quines alternatives hi ha?

Fins i tot amb els diners que actualment es dedica a sanitat, és possible un sistema sanitari públic que atengui a tota la població, independentment de la seva situació administrativa, amb gestió democràtica, que actuï contra els determinants socials i econòmics de la malaltia, i no solament centrada en el curatiu i el hospitalo-centrisme.

Això implica:

• Reforçar el sistema sanitari amb més plantilles, utilitzar tots els recursos existents, ampliant la jornada ordinària dels hospitals a les tardes.
• Potenciar l’atenció primària i la salut pública.
• Prohibir l’ànim de lucre en el sistema sanitari, derogant les lleis privatitzadores.
• Acabar amb les xarxes sanitàries paral·leles que es nodreixen dels diners públics.

Font del manifest al web de la CAS

Només la derogació de les lleis privatitzadores i el blindatge de la sanitat pública evitaran el desmantellament que preparen.

Gairebé un any després de l’inici de la pandèmia i ja en la tercera onada, els pitjors auguris s’han confirmat. Mentre la majoria de la població condemna la gestió de la crisi i el sistema sanitari públic està en xoc, és innegable, com ja denunciàvem, que la pandèmia ha estat una oportunitat de negoci per als de sempre 1, alhora que ha permès donar un pas endavant en el procés de privatització de la sanitat.

El que podia haver estat una oportunitat per rescatar la sanitat pública s’ha tornat en negoci i espectacle. Amb tots els partits polítics d’acord 2, cadascú ha tornat a fer el seu paper. La dreta ha aprofitat per a degradar encara més els centres públics privatitzant qualsevol activitat sanitària; mentre, l’esquerra institucional ha mirat cap a una altra banda permetent que la dreta faci la feina bruta. Les enormes llistes d’espera i la manca de resposta del sistema públic han donat una nova empenta a centenars de milers de persones cap les assegurances privades 3.

Tot això passa, a més a més, quan s’enfonsen les condicions de vida de milions de persones: s’esperen noves retallades en les ja molt precàries pensions públiques i s’estén la tragèdia de l’atur massiu amb el seu seguici de desnonaments, amuntegament a les llars, talls de llum, aigua i gas per impagaments i desesperació quotidiana als barris obrers; precisament en els quals s’acarnissa la pandèmia pel Covid 19.

Al mateix temps, els governs de tots els colors estan aprofitant aquesta situació per imposar mesures repressives que d’altra manera tindrien una forta contestació social. Amb l’excusa del virus, han militaritzat els nostres carrers, i el control social de la població és un fet que s’ha incorporat a la nostra quotidiana normalitat amb escàs qüestionament. L’experiència d’altres països ens ha demostrat que, a major debilitat dels sistemes sanitaris, més necessitat han tingut d’aplicar-nos confinaments medievals. Curiosament hi ha disponibilitat econòmica per a tot aquest desplegament, però no per a proveir els centres sanitaris públics dels recursos necessaris (espais, personal, equips de protecció individual, etc…), per atendre adequadament aquesta pandèmia. Tot això mentre la misèria s’apodera de la vida de milions de persones. Volem mesures sanitàries i socials, no policials.

En aquest punt ens reafirmem: mentre el govern «més progressista de la història» mantingui les lleis privatitzadores, res del que fa diàriament la dreta és il·legal, i continuarà el desmantellament de la sanitat pública i el lucre privat. En efecte, absolutament res del massiu transvasament de diners públics al capital realitzat en diferents CCAA (construcció d’hospitals innecessaris, cessió a empreses privades del rastreig, les immunitzacions, tripijocs amb fàrmacs innecessaris 4 …), és il·legal ja que està sostingut per lleis d’àmbit estatal que ho permeten.

Mentrestant, «l’esquerra del capital» s’ha dedicat a les performance més variades, dirigint l’atenció de la població cap als executors del desastre, ocultant hàbilment als que mouen els fils del procés de destrucció de la sanitat. Seguir fent teatre de carrer contra la dreta per ocupar pàgines de diaris no és més que una maniobra de distracció. L’única manera de recuperar el sistema sanitari públic és obligar a tots els partits a blindar la sanitat contra l’ànim de lucre, i potenciar l’atenció primària i la salut pública. Tota la resta és pur espectacle per autocomplaença.

Ara anuncien 8.000 milions d’€uros dels fons de la UE, diuen que «per a reforçar els serveis públics», quan la previsió és que es destinin a la «col·laboració publico-privada». Aquest eufemisme, que ja coneixem bé, vol dir que, si no ho evitem, la sanitat pública seguirà agonitzant, mentre que les grans corporacions seran les principals beneficiàries del fons europeu de recuperació econòmica. Un immens basar està en marxa.

Portem gairebé 20 anys denunciant la privatització de la sanitat i als seus responsables, i «l’esquerra el capital» es nega a eliminar les causes. No podem seguir fent mala medicina. Cal actuar sobre les causes d’arrel i obrir un debat a tot l’Estat sobre el model sanitari que volem, que ha de començar per garantir l’assistència sanitària de qualitat a totes les persones, democratitzant el sistema i centrant-lo en els determinants socials, econòmics i ambientals de la malaltia.

El dissabte 27 de febrer ens veiem als carrers:

• Davant la privatització, sanitat pública.
• Per la derogació de las lleis estatals privatitzadoras (15/97 y artícle 90 LGS) i de la LOSC.
• Rescat del que s’ha privatitzat.
• No al tancament de centres sanitaris.
• Per un sistema sanitari gestionat democràticament centrat en la prevenció i la salut col·lectiva.

Enguany a Girona no hem aturat l’activitat sindical en cap moment, i ara ens estem bolcant en l’activitat al carrer.

Aquest divendres 19 de juny fem un acte públic on parlarem de la situació laboral que es desencadena amb la nova crisi econòmica, i comptarem amb la militància i vàries advocades i advocats per a fer assessorament allà mateix a tothom que acudeixi.

Serà benvinguda tota treballadora o treballador de qualsevol origen i que vulgui participar. Annexem cartell.

Más contenidos del sindicato de CNT en Barcelona:

• Orígenes del Primero de Mayo (PDF)
• Sindicatos de vivienda; acción y huelga
• Sectores feminizados y trabajadoras no regularizadas

Amb la confrontació física desencadenada des del 14 d’octubre als carrers d’algunes ciutats de Catalunya, alguns actors del règim han volgut deslligar aquests successos respecte al moviment nacionalista que transcorre en conflicte obert des de l’1 d’octubre de 2017, i els han volgut atribuir a corrents anticapitalistes o anarquistes.

A CNT se celebren congressos, als quals es debaten i consoliden els Principis, Tàctiques i Finalitats en comú de la confederació. Això que diem està en coherència amb el congrés de CNT i del Moviment Llibertari, i les declaracions públiques que ho contradiguin no ens representen com a CNT de Girona.

Nosaltres no fem crides a la confrontació amb les autoritats que estiguin deslligades d’aquests principis, tàctiques i finalitats.

Ens oposem al sistema carcerari i, a l’hora de defensa els i les preses, no caiem en defensar carcellers ni policies amb problemes legals. Per a defensar càrrecs repressius o banquers ja són eficaços els polítics, tot i que creiem que no hi hauria d’haver gent a la presó ni centres d’internament.

Entre els cossos armats mai no reconeixem distincions de policies bons ni policies dolents. Blaus, verds o marrons, són tots uns… mala gent.

Estem en contra de les pàtries, no creiem en un deure amb el país perquè no li devem res, i la nostra identitat és la de les explotades i els pàries de la Terra.

Promovem la consciència de classe (obrera) i mai no ho fem amb la consciència nacional. Quan ens desmarquem i ens enfrontem a la Patronal, és quan plantem cara a l’explotació i al Capital.

Estem en contra de les fronteres actuals i en contra de noves fronteres. Contra la dominació del Tercer Món, contra la divisió dels explotats i per la vida de les migrants.

Estem a favor de les consultes populars, de les quals ja és capaç la societat sense els partits polítics ni els governs. Per això no ens agraden les lleis restrictives que refrenen només per tal d’aprovar allò que interessa a la classe política (com la OTAN, la Unió Europea o noves fronteres)

Desautoritzem l’ús de CNT per part dels polítics per als seus propòsits electorals, i és vergonyós l’ús de l’anarquisme en la seva falsa pugna per a diferenciar el bé del mal.

Votar per a un govern és votar la renúncia a la pròpia capacitat de decisió. Per això no seguim el joc de professionals ni aspirants de viure de la política. En canvi promovem el funcionament horitzontal i assembleari a totes les bases de la societat.

A Girona, a 8 de novembre de 2019