Cat:Diferencies de CNT

És la CNT un altre sindicat més dels molts que existeixen?

La CNT és diferent. Portem molts anys donant guerra, distingint-nos sempre per la democràcia directa, que consisteix en què les decisions les prenen sempre les persones afectades. Els nostres estatuts asseguren que sigui l'assemblea qui prengui les decisions. I a l'assemblea totes les veus tenen el mateix pes, sense dirigents. Si tens les teves raons, podràs escollir el camí a seguir.

A la CNT totes i tots som iguals i ningú no cobra cap sou per representar als treballadors i treballadores.

La CNT va ser fundada l'any 1910, i entre les seves victòries hi trobem les lluites que van desembocar a la jornada de 8 hores, el descans del dissabte, les vacances pagades, les assegurances per malaltia, jubilació i atur, la contractació obligatòria d'aturats... Ha promogut vagues de lloguers i va fundar escoles, biblioteques, editorials. Va lluitar contra el franquisme i va col·lectivitzar les terres i la indústria el 1936 originant la transformació social més radical de la història d'Europa del segle XX.

Els tres NO

La CNT diu No a les eleccions, No als alliberats sindicals i No a les subvencions. No volem professionals pagats per l'empresa. No volem intermediaris ni mitjancers. No volem més recursos que els nostres, els que surten de les nostres quotes d'afiliació i de la nostra voluntat col·lectiva. Mirem quines raons tenim per defensar això.

Les eleccions sindicals i els comitès d'empresa: La llei estipula que per a esdevenir un sindicat «representatiu», aquest s'ha de presentar a les eleccions sindicals on s'escolliran els representants sindicals i els membres dels comitès d'empresa. CNT no participa d'aquestes eleccions i proposa el seu boicot per les següents raons:

• Si estàs en precari o treballes en una empresa petita ni tan sols pots participar; només una minoria de treballadors poden votar en realitat en unes eleccions sindicals.
• A través de les eleccions dónes als «teus representants» el poder de decidir, signar i negociar per tu i imposar-te la seva voluntat a més d'estar quatre anys sense cap control per part teva o dels teus companys i companyes. En canvi, sí que estan controlats per les centrals sindicals a les quals pertanyen.
• Amb les eleccions, les organitzacions sindicals obtenen alliberats i subvencions amb les quals mantenir-se; en el fons, esdevenen qüestions de pur interès econòmic.
• Els alliberats sindicals tenen cada vegada menys a veure amb els treballadors, tendeixen a professionalitzar-se o a viure de la moma. Només els interessa mantenir-se al lloc i defensar els seus propis interessos, que no els teus.
• Una vegada t'han usurpat la «representativitat» i han aconseguit alliberats i subvencions i un cert marge d'influència ja no els interesses; els programes i les promeses electorals s'obliden i millor que callis i siguis submís si vols aconseguir algun favor (en lloc de fer valdre els teus drets): només volen el teu vot i que no donis cap problema.
• Les eleccions sindicals i els comitès d'empresa només beneficien les empreses i l'Administració que, al cap i a la fi, són qui els financia. Amb les eleccions sindicals, l'origen de les quals està en les eleccions del sindicat vertical franquista, empreses i administració obtenen interlocutors que els permeten no haver de negociar directament amb la classe treballadora. Aquests interlocutors legals mantenen als treballadors i treballadores a ratlla, submisos i desmotivats, ja que són els primers interessats a mantenir la seva posició, a més que depenen directament de les subvencions i dels alliberats.