Cat:Juridica vs Sindical

L'Estat procura el seu domini cultural i ideològic sobre les persones, començant pel seu sistema educatiu. Aicò condueix a la majoria de treballadores a acudir a un sindicat cercant les solucions proporcionades per l'Estat: Les lleis arbitrades pel sistema judicial.

A CNT atenem i expliquem aquest tortuós camí, la via jurídica, per la pròpia demanda de les persones que veuen trepitjats els seus drets, demostrant que la Patronal ja té calculades les debilitats del sistema judicial.

És per això que sempre plantegem la necessària via sindical, que és cla força de la classe treballadora, amb tanta o més legitimitat que la hipocresia de l'Estat. Als conflictes, la classe treballadora utilitza les seves armes:

• Tècniques de denúncia, a través de manifestacions, concentracions, actes de protesta, octavetes, notes de premsa, etc. Que informen del conflicte a la població a l'ensems que perjudiquen la imatge pública de l'empresa amb la qual es té el conflicte.
• Mecanismes de boicot amb els que es procura que els clients o persones usuàries d'una empresa, deixi de consumir el producte.
• El sabotatge, que pretén que el producte o servei ofert per l'empresa en qüestió desaparegui del mercat o no arribi a existir.
• La vaga i les seves múltiples variants que interromp la producció empresarial.
• Procediments culturals mitjançant excursions, convivències, jornades culturals, representació d'obres de teatre, edicions literàries, concerts, recitals de poesia i d'altres actes culturals i artístics que ens sensibilitzen, que ens treuen de la barra del bar o de la droga televisiva; que ens consciencien de la realitat del món.

Tot conflicte en el qual intervé la CNT és gradualment extret de l'àmbit de l'empresa per posar-lo en un àmbit local, regional, nacional o internacional si s'escau. Mitjançant la solidaritat i el recolzament mutu, el conflicte sobresurt del seu petit àmbit empresarial i hi intervé molta més gent. Així s'aconsegueix guanyar lluites a empreses petites, mitjanes i grans.