Cat:Que volem a CNT-AIT

Les nostres reivindicacions laborals

I, quan negociem, sobre quina base ho fem?

Nosaltres tenim unes reivindicacions mínimes que portem a tots els nostres conflictes. Per exemple: volem augments salarials lineals que beneficiïn a qui percebi un salari més baix; volem que els augments es facin sobre el salari base i no sobre els complements d'aquest; ens neguem a fer hores extres i treballar a preu fet; estem en contra de les noves polítiques laborals que impliquen la desafectació del treballador/a amb el seu lloc de treball o exigeixen polivalència, flexibilitat horària, mobilitat funcional i geogràfica; lluitem per trencar la cadena que ens uneix a la màquina capitalista disminuint la jornada de treball, augmentant el temps de vacances i oci, avançant la jubilació als 55 anys, procurem que el sindicat controli allò que produeix el treballador negant el segell de garantia quan el producte sigui perjudicial o no s'han respectat els drets de les persones a l'hora de produir-lo; impulsem que les treballadores, les assemblees i les seves seccions sindicals tinguin dret a negociar amb l'empresa, exigim una llibertat sindical autèntica: que passi per l'eliminació de subvencions a les centrals sindicals i que permeti fer activitat sindical dins les empreses sense cap mena de límits…

Les nostres reivindicacions socials

No només actuem a l'àmbit laboral ja que allò social forma part de la nostra vida: creiem fermament en la igualtat entre dones i homes; volem us sistema econòmic que no arrasi el planeta i esgoti els seus recursos, per això potenciem l'ecologia; som antimilitaristes perquè no hi ha cap guerra justa, perquè totes les guerres generen dolor i mort per les persones dèbils a l'ensems que enriqueixen encara més els poderosos; rebutgem les discriminacions que es basen en el gènere, l'aspecte físic, la raça, etc.; ens oposem als grans i petits nacionalismes tantes i tantes vegades usats per a enfrontar la classe treballadora amb ella mateixa en nom d'abstraccions com la nació i la pàtria; volem un país on no s'amunteguin més de seixanta mil persones a les presons degut a un sistema que primer crea el delicte i aleshores fa el delinqüent; volem una educació llibertària amb la qual els infants s'eduquin en un sistema de valors allunyat de la competitivitat i el consumisme, combatem la manipulació i la superstició de les religions…. Som partidaris i partidàries de tot allò que potenciï la llibertat de les persones, de tot allò que disminueixi les desigualtats que es donen avui dia, de tot allò que ens uneix fraternalment.

Però no n'hi ha prou

Guanyar més diners, tenir un contracte estable y que hi hagi bons serveis al teu barri o al teu poble: això està bé però, si t'hi fixes, veuràs que aquest món està molt mal repartit.

Disposem d'uns recursos que mai no hauríem pensat durant la història de la humanitat. Coneixement, energia, mitjans de comunicació… Això no obstant estem envoltats de plagues: fam, guerres, racisme, atur, presons, terrorisme, alcohol, abusos de poder… I això es dóna aquí al costat, aquí mateix.

I tothom coneix les causes: privilegis en mans d'uns quants individus emparats per l'estat i els seus cossos repressors, que utilitzen la violència impunement per a mantenir, precisament, aquests privilegis.

El mafiós més malparit és un angelet comparat amb el grup de plutòcrates i mandataris que organitzen guerres, viuen en el luxe i reben la benedicció papal a les audiències del Vaticà.

Pensa per un moment en el que s'anomenen "accidents de treball", que deixen més d'un miler de cadàvers a l'any. Qui en són els responsables sinó les indústries sense escrúpols i els governants més interessats en els diners que en la vida?

Per això a la CNT no només es lluita per guanyar quatre rals que s'acabarà menjant la inflació, sinó per un altre tipus de món.

Quin tipus de món volem?

Això està molt bé -deus estar pensant- però, què és el que volem en realitat?

Volem allò que diuen tothora: volem la pau, volem la llibertat, volem el fruit del nostre treball, volem que qui pugui treballar i no ho faci, no mengi, volem que a qualsevol racó del món tothom es pugui sentir útil amb el seu treball, que pugui gaudir d'una casa, accedir a l'educació… Que totes puguem participar del joc de la vida.

Però per tal que això arribi, primer s'han d'eliminar les causes de la desigualtat. La caritat no serveix per a res: segles d'almoina no han servit per acostar-nos més a la justícia, ja que la causa dels mals del món, de la violència, de que hi hagi riqueses enormes en mans de banquers i empresaris, és l'Estat.

Volem una societat sense Estat, on no hi hagi lloc pel poder, la violència ni l'explotació d'unes persones sobre les altres.