Allò que t’oculten de la privatització de la sanitat, que no t’enganyin

Font del comunicat al web de la CAS

Contra la privatització, la millor vacuna: derogació de la llei 15/97, de l’article 90 de la llei general de sanitat y de la LOSC catalana.

«Durant dècades, els governs pràcticament han infrafinançat, dotat de personal insuficient i han privatitzat els sistemes de salut a tot el món. I aquestes tendències han agreujat l’impacte de la pandèmia»1.

A tot l’estat estem assistint a una sèrie de mobilitzacions i performances dirigides exclusivament contra els partits de dretes que estan privatitzant la sanitat, però t’estan ocultant allò principal.

Per què ocorre això? Per què poden privatitzar la sanitat?

La privatització és legal sobre la base de dues lleis d’àmbit estatal: els articles 67 i 90 de la Llei General de Sanitat, que permeten derivar als pacients a la privada mitjançant concerts i convenis singulars; i la Llei 15/97, que permet que un centre públic passi a ser gestionat per empreses privades per dècades.

A Catalunya, la Llei d’Ordenació Sanitària del 1990 va permetre la gestió indirecta dels centres sanitaris i la reforma del 1995 l’entrada de l’afany de lucre als organismes gestors.

Qui va aprovar i/o manté aquestes lleis?

Tots els partits polítics de l’arc parlamentari van aprovar, o defensen mantenir aquestes lleis.

Quines garanties hi ha que si canvien els governs no privatitzaran?

Cap. Quan les «esquerres» estan en l’oposició prometen derogar-les, però quan arriben al poder, obliden les seves promeses:

• En 2009 presentem 500.000 signatures en el Congrés demanant que derogués la llei 15/97, quan el PSOE tenia majoria per a derogar-la, i ni tan sols va tenir la decència de rebre’ns.
• Però en el 2012, ja en l’oposició, el PSOE va presentar una proposició no de llei per a derogar la 15/97 -el PP tenia majoria absoluta i era impossible que tirés endavant.
• Unidas Podemos defensava derogar-la la 15/97 fins a 2015, quan estava en l’oposició. Fins i tot Irene Montero va participar amb nosotrxs en les mobilitzacions en aquella època per la derogació. Avui guarda silenci.

És posible blindar la sanitat d’una sola CA?

No. Totes les lleis d’Ordenació Sanitària Autonòmiques son subsidiàries de les lleis estatals (Llei General de Sanitat i Llei 15/97), i han introduït la gestió privada als seus terriotris. Només la derogació de les lleis estatals permetrà blindar completament la sanitat.

Per què estem en contra de la sanitat privada?

Els hospitals privats tenen major mortalitat. L’evidència científica demostra que la mortalitat s’incrementa en ser atès en un hospital amb ànim de lucre: un 9,5% en nounats, un 2% en adultos2, i un 8% en crónicos3. Això és així perquè els hospitals privats empren menys personal, retallen despeses d’hospitalització i redueixen les estades dels pacients… per a repartir beneficis entre els seus accionistes (els inversors esperen un 10%-15% de retorn de la seva inversió).

Què es pot fer?

Explicar que la privatización es legal, y que detrás de ella se esconde el trasvase de miles de millones de euros todos los años a empresas privadas, lo que ha desmantelado el sistema público.

Explicar que la privatització és legal, i que darrere d’ella s’amaga el transvasament de milers de milions d’euros tots els anys a empreses privades, la qual cosa ha portat al col·lapse al sistema públic. L’única possibilitat és la mobilització al carrer contra tots els partits polítics que defensin la gestió i el lucre privats de la sanitat.

Quines alternatives hi ha?

Fins i tot amb els diners que actualment es dedica a sanitat, és possible un sistema sanitari públic que atengui a tota la població, independentment de la seva situació administrativa, amb gestió democràtica, que actuï contra els determinants socials i econòmics de la malaltia, i no solament centrada en el curatiu i el hospitalo-centrisme.

Això implica:

• Reforçar el sistema sanitari amb més plantilles, utilitzar tots els recursos existents, ampliant la jornada ordinària dels hospitals a les tardes.
• Potenciar l’atenció primària i la salut pública.
• Prohibir l’ànim de lucre en el sistema sanitari, derogant les lleis privatitzadores.
• Acabar amb les xarxes sanitàries paral·leles que es nodreixen dels diners públics.